És el nostre protagonista, un nen que mai encaixarà en el poble on ha crescut encara que ho intenti amb totes les seves forces. 

No és com el món espera que sigui; no és un noi fort com el seu pare, li interessa el teatre i la literatura, parla massa agut i no para de gesticular com ho fan les noies. Tot això, el portaran a amargar-se a si mateix ense saber qui és realment fins que fugi d'aquell lloc i emprengui un viatge d'autoconeixença.

La família és l'eina que fa servir l'autor per narrar com és la vida al poble -els personatges son petites exageracions de la vida real-. Hi ha la mare que intenta, com pot, fer que la vida dels seus fills no es vegi afectada per la pobresa però la seva ignorància davant del seu propi fill el porten a passar-ho molt malament; el seu pare, un home com ha de ser que es passa els ies davant la televisió i bebent tant com pot sense tenir mai una conversa amb el seu fill i una àvia que, enamorada dels gossos, els hi prefereix comprar menjar a ells que a ella mateixa.

El noi pél-roig i el noi una mica encorbat, com en parla el narrador, son els seu companys de l'escola; més grans que ell, més homes i més violents. Aquests dos nens representen l'assetjament que l'Eddy rebia a l'institut, els insults i els cops a l'hora del pati i la seva incapacitat de lluitar-hi en contra com si ell només fos allà perquè els nois poguéssim desfogar-se a gust.